Biblioteca de Vallirana

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR (St. Adrià,1965) És un escriptor, que ha escrit tant novel·les com assaig, ha fet de traductor, de redactor de revista, ha participat en programes literaris en TV i ràdio, ha fet d'editor... És un amant de la novel·la popular, en totes les seves manifestacions... Però sobretot, és un escriptor de barri. Sinopsi L'equip d'un programa de televisió dedicat als fenomens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins llavors mai registrats, es fan realitat a la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és assotada sísmicament per la meteorologia i per la sobtada irrupció de personatges procedents d'una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa d'aquest grup d'amics. Si no coneixíeu a l'autor abans, aquesta serà una molt bona oportunitat.  La noche fenomenal   és el seu últim llibre, però té d'altres fantàstics: Paseos

MARGARET ATWOOD (Ottawa, 1939) És una novel·lista, poetessa, crítica literària i professora universitària canadenca. Ha escrit obres de diversos gèneres, però destaca la seva visió crítica sobre la societat, el seu país i les relacions entre els homes i les dones.  En una entrevista publicada en el diari La Nación ens explicava els seus inicis com a escriptora: El difícil no era escriure, sinó arribar a ser un escriptor publicat. En aquells temps no hi havia tantes possibilitats. De fet, el primer, en 1961, ho vaig imprimir jo mateixa. Fins vaig fer la serigrafia de la tapa. Després, quan vaig començar a presentar llibres en els book tours sempre portava exemplars damunt. Sabia que els book tours es van inventar al Canadà? És un país gran, de llargues distàncies, i moltes vegades els llocs als quals anava no tenien si més no llibreries. En general es feia una lectura en col·legis, i els venia després. No hi havia targetes de crèdit, així que donava el canvi, ficava els diner

DONATELLA DI PIETRANTONIO (Arsita,1963) El treball d'aquesta autora està ancorat a la seva terra natal, els Abbruzos, fet que també influeix en el seu llenguatge. Durant molt de temps resideix a Penne , a la província de Pescara , on continua practicant com a dentista pediàtrica. En una entrevista que li va fer el periodista Roberto Ciuffini  comentava això, sobre aquest tema: «No em trobo a la necessitat de triar, però, m'agrada mantenir aquesta professió, perquè abans que res, una altra feina et dóna una certa llibertat. Pots escriure lliurement quan ho sents, l'escriptura mai no es converteix en una professió i, fins i tot, si esteu obligat als ritmes i restriccions de l'altra feina, roman lliure i no s'està obligat a escriure per la força. Això és important. Però tenir un altre treball ajuda a més, a mantenir un vincle amb la realitat, mantenir els peus a terra. Escriure és una activitat solitària, tenir una espècie de llast que et manté ancorat a terra

L'avi Joan era rellotger. «Encara ho sóc!», rondina ell. El rellotger del poble. Li agrada dir que Vilaverd anava a l'hora gràcies a ell. I jo me'l crec. Me'l crec i em pregunto si ara que els avis viuen amb nosaltres, al poble són les cinc quan han de ser les cinc o minut a minut van perdent el temps de vista. La memòria de l'arbre  és un llibre que ens parla del temps i dels records, farcits de detalls, minuciosos, que són els que desenvolupen la història amb els ulls d'en Jan, un nen que ens parla del seu avi i la seva pèrdua de memòria. A l'inici ens trobem amb una cita de Roberto Piumini, l'escriptor i pedagog italià: «Un nen és un lloc ben bonic per viure». I capítol a capítol, la Tina Vallès, ens convida a instal·lar-nos-hi, com si estiguéssim a casa nostra. El 17 d'octubre farem el club de lectura sobre aquest llibre i ens acompanyarà l'autora! Fitxa del llibre: Títol La Memòria de l'arbre / Tina Vallès Autor Vallès, Ti

Les biblioteques de la nostra zona hem fet unes  recomanacions.  Justament, la nostra biblioteca ha recomanat Gos blanc de Romain Gary , aprofitant que serà el pròxim llibre del Club de lectura: « Et avec les oreilles, tu ne fais rien? És una frase en clau de les nostres. La dec a l’actor Mario David. Un dia que me’l veig entaulat al bufet de l’aeroport de Madrid corro cap a ell, desbordant d’amistat, tombo l’ampolla de vi, intento atrapar-la, trepitjo el peu del cambrer, em giro, clavant una colzada a l’ull d’en Mario i, mentre em confonc en excuses, una funda d’or se’m desprèn del pont i li cau a la sopa. En Mario David em mira amb interès i pregunta: —I amb les orelles no saps fer res, Romain?». I aquest llibre et fa pensar això. Perquè mentre t’explica com després d’adoptar un gos, se n’adonen que és un gos blanc, un gos ensinistrar per atacar els negres i intenten reeducar-lo; aprofita per fer una crònica de l’Amèrica del 1968, de l’assassinat de Martin Luth