Al temps del seu primer recull, Acque e terre (1930), Quasimòdo ja es fa dir Quasímodo, té 29 anys, alguns mentors importants (entre els quals Vittorini i Montale: el primer era el seu cunyat, el segon era el company amb qui compartia les tertúlies en els cercles intel·lectuals florentins) i un bagatge cultural mixt que, feia pocs anys, l'havia distanciat de Pascoli i D'Annunzio. Hi ha un document curiós que va ser recuperat només a la dècada dels vuitanta a l'arxiu del Vittoriale, la casa museu dannunziana. Es tracta d'un missatge que Quasímodo va enviar al Vate d'Itàlia: «Maestro, alcuno conosce il mio tormento, ma a Voi oso chiedere una parola: di fede o di mote. Salute». A sobre, el lema Lux lucet in tenebris, a sota, després de la signatura i de l'adreça, l'aclariment:«chiede giudizio versi». Sigui com sigui, només a finals dels anys vint el nostre escriptor va començar la construcció d'una poètica sòlida i va emprendre uns viatges que l'allunyaran de la Sicília natal per portar-lo a establir-se a Milà.
Fitxa del llibre:
Descripció | LXVIII, 298 p. ; 21 cm |
Col·lecció | Les Parques ; 2 |
Nota | Text en català i italià |
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada